Entrada número dos

Per que no hi hagi cap dubte: segur que alguns lectors d'aquest modest blog que aquí comença pensaran que com és possible que un català sigui del Madrid. Doncs així és i, evidentment, no sóc l'únic. Abans que em titllin d'espanyolista, feixista, franquista, anticatalanista, prepotent i imperialista, només dir que sóc tan català com el que més. I, no, no és cap traïció a la pàtria que sigui del Madrid.

Després de tants anys, no sé per on començar. Una primera idea: ¿saben a TV3 que a Catalunya a també hi ha persones del Madrid? Sí, de veritat. És més, saben que hi ha gent d'altres equips que no sigui el Barcelona? Si ho saben, evidentment, els és igual. En fi, per començar amb alguna cosa, què hem de dir d'una cadena pública que va crear un personatge, de mans de l'Óscar Nebreda, que servia no tant per animar al Barcelona sinó per ridiculitzar i riure's del Real Madrid. Vegem el titular del ¿diari esportiu? Sport: "Jordi Culé escandalitza a Madrid". Només a Madrid? Doncs no; per aquestes terres també hi havia molts teleespectadors a qui molestava que en un, per exemple, Real Madrid-Logroñés, aparegués el personatge a la pantalla, amb el mateix gest de la foto, quan el Madrid encaixava un gol. Tot val contra el Madrid, tot s'hi val contra aquest ens abstracte que és Madrid. Així, en general. La culpa, de Madrid.